per títol
per autor
DOCUMENTS RELACIONATS
Preveres originaris de la Conca de Barberà en exercici a l’Arquebisbat de Barcelona (segles XVIII-XX)
FONTS PER A LA HISTÒRIA DEL BOSC A L´EPOCA CONTEMPORÀNIA. DOCUMENTACIÓ DELS PARTITS JUDICIALS DE VALLS I MONTBLANC CONSERVADA EN EL FONS DEL DISTRICTE FORESTAL DE TARRAGONA (ARXIU HISTÒRIC DE TARRAGONA).
LA CONCA DE BARBERÀ EN EL FONS PERSONAL DE L´HISTORIADOR SELVATÀ EUFEMIÀ FORT I COGUL
UNA ESTADÍSTICA FORESTAL DE VILAVERD DEL SEGLE XVIII
FONAMENTS PER A LA HISTÒRIA AGRÀRIA DE LA CONCA
LA CONCA DE BARBERÀ EN DOS FONS PATRIMONIALS DE TARRAGONA I EL PRIORAT
DOCUMENTS MENORS PER A L’ESTUDI DEL FERROCARRIL A L’ARXIU HISTÒRIC DE TARRAGONA
BASES PER A LA HISTÒRIA DE LA RESTAURACIÓ DELS MONUMENTS DE MONTBLANC I COMARCA
NOTÍCIES DOCUMENTALS DE ROJALS A FINALS DEL SEGLE XIX
LA BAIXA NOBLESA DE LA CONCA DE BARBERÀ A L’EDAT MODERNA, DE SALVADOR-J. ROVIRA I GÓMEZ
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA CONCA DE BARBERÀ
Notes sobre la protecció del patrimoni artístic a la Conca de Barberà durant la Guerra Civil (1936-1939)
Conquencs ingressats a l’hospital de la Santa Creu de Barcelona durant la guerra de Successió (1704 i 1711).Un mostreig.
La Conca en la sèrie d’expedients diversos de l’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona
Relacions humanes entre Figuerola del Camp i la Conca de Barberà a la primera meitat del segle XIX
Emigració de la Conca de Barberà i les Garrigues a Valls durant el trienni liberal (1820-1823)
Establiments turístics a la Conca de Barberà en els mesos previs a la Guerra Civil (1936)
LES ACTES DE LA PROVÍNCIA, UNA FONT PER A LA INVESTIGACIÓ HISTÒRICA DE LA CONCA DE BARBERÀ
VALLCLARA A L’ARXIU HISTÒRIC DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA
CRISI DE SUBSISTÈNCIES A LILLA DURANT LA GUERRA DE NAPOLEÓ (1809)
ELS ESPINALT: UNA NISSAGA D’ESCULTORS D’ORIGEN OLONENC ESTABLERTS A LA CONCA DE BARBERÀ (SEGLES XVII-XIX)
... Es mostren només 20 documents ...
UNA CARTA D’ELOGI DE SALVADOR ESPRIU A JOSEP MARIA POBLET EL 1970
... Es mostren només 20 documents ...
Els proveïdors d’aiguardent de la Conca de Barberà a la companyia Sunyer de Reus (collita 1774-1775)
... Es mostren només 20 documents ...
FONAMENTS PER A LA HISTÒRIA AGRÀRIA DE LA CONCA
GRAU I PUJOL, JOSEP M.T.

L’estructura del poblament a la Catalunya Vella, masos dispersos amb terra al voltant per conrear, pasturar el bestiar i boscos propers per obtenir recursos naturals, ha possibilitat la conservació d’importants arxius patrimonials, sovint amb continuïtat des de l’època medieval, alguns dels qual s’han inventariat i dipositat en centres públics. Guardar els pergamins i els papers era indispensable per als propietaris per a demostrar la possesió dels seus béns i fer front amb èxit a plets judicials, qüestions d’herència, delimitació d’afrontacions, drets de pas, ús de les aigües, etc. A la Catalunya Nova, on la població estava concentrada en viles, també s’han preservat arxius d’aquesta tipologia, tot i que en menor mesura, i sovint pertanyents a famílies amb un important patrimoni. De la Conca conservem, per exemple, la documentació dels Desclergue-Pedrolo de Montblanc, avui localitzada a Tàrrega, la del llinatge dels Queralt a Barcelona, repartida en diversos centres (ACA, BC), la dels Biure també a la capital catalana (Casa l’Ardiaca), o la dels Batlle de Vilaverd a Tarragona (AHT), on va ser inventariada pel qui signa l’any 1997, dins el fons dels Moragues de Valls, amb els quals s’entroncaren i heretaren tot l’arxiu, la qual comentarem amb més detall.
Els Batlle tenien la casa pairal a Vilaverd, però no podem oblidar les seves propietats i relacions amb els termes veïns de Montblanc, Lilla i Rojals. En la documentació conservada abunden les escriptures de transmissió de la propietat, des de compra-vendes a capítols matrimonials i testaments, amb una cronologia que s’inicia al segle XVI. A més també trobem actes notarials –sovint autoritzats per notaris montblanquins- referits a l’endeutament (censals i violaris).
Sobre l’explotació de les terres, hi ha tot tipus de documents: establiments emfitèutics de rabassa morta (ss. XVIII-XIX), contractes d’arrendaments i de parceria, comptes dels administradors delegats (a Lilla a inicis del mil vuit-cents ho era Bonaventura Magrinyà) on trobem anotats de forma minuciosa la mà d’obra (jornalers), les feines realitzades, el producte i la venda de la collita, els impostos pagats ,etc. Es pot reconstruir amb tot detall el cicle agrícola. Així mateix són interessants les cartes d’un administrador del 1845, Jaume Santromà. Els afers judicials ens han deixat abundants testimonis escrits: el 1763 hi ha un expedient sobre la pretensió de l’ajuntament montblanquí sobre l’antic terme del Samuntà. De Rojals hi ha un judici de faltes (1877-1878).
Altra documentació del fons Moragues pròpiament dit també és interessant per a la Conca. A través de la seva participació en el govern municipal vallenc, hom pot trobar la comptabilitat de les obres de la carretera de Tarragona-Lleida en el seu pas pel coll de Lilla (sous dels treballadors, material...). De la seva activitat comercial esmentem la botiga de teixits que tenien oberta a Valls on hi acudien clients de la Conca (1785/1833), a més de les vendes en les fires (Verdú 1789-1807). Més endavant entraran en el negoci de les concessions del cobrament de les rendes senyorials, obtenint en subhasta al major postor les del comte de Vallcabra (Sarral i Cabra del Camp, 1720-1798), les de la comanda hospitalera de Vallfogona de Riucorb (1801-1814), la Mitra de Tarragona (delme, primícia, novè i la butlla de la Santa Croada).
Les relacions dels Moragues amb negociants de la vila ducal són freqüents, vegem alguns noms a tall d’exemple: Josep Oller (1807-1808), Domènec Pàmies (1807-1816), Josep i Jaume Jaques (1796-1799). Els primers compraven als segons excedents agraris (vi, aiguardent, fruits secs) que exportaven mitjançant el port de la capital de corregiment cap a Amèrica i resta d’Europa, transportant en el viatge de tornada productes colonials (cotó, cuir, xocolata...), matèries primeres (ferro, fusta per a bótes), productes manufacturats i pesca salada de l’Atlàntic que era distribuïda a la menuda en botigues. Existeixen llibretes de la venda de bacallà, on s’anotaven les operacions i sobretot els deutes, que no es cobraven fins a l’arribada de la collita.


Data de publicació digital: 01/01/1970


Article aparegut a la revista El Foradot (Montblanc) núm. 9 (desembre 2001),pàg.23

La Biblioteca Digital és un servei de CARRUTXA en conveni amb L'INSTITUT MUNICIPAL D'ACCIÓ CULTURAL DE REUS

by mussara·com